Ilha de Moçambique – 1991

Documents NPC, un aplec de petits resums que anirà creixent, de feines i activitats que he fet d’ençà que vaig començar a treballar els anys seixanta del segle passat.

No pretén ser cap currículum, sense sentit a aquestes alçades, ni fer la memòria ordenada d’allò que he fet al llarg de la vida, sinó relats d’ocupacions diverses que he anat enllaçant, algunes amb una certa continuïtat i d’altres de forma esporàdica i sense guardar, necessàriament, relació amb les anteriors.

En l’època escolar, a Eivissa, un dels meus fills em digué: a l’escola m’han preguntat a que et dediques, quina feina fas ? i no he sabut que respondre. Que he de dir Nèstor ?

Intentarem doncs donar-hi resposta !!

Delineant

Vaig estudiar a l’Escola del Treball de la Diputació, al carrer d’Urgell, delineant de la construcció. Abans de decidir aquesta especialitat, en els primers anys vàrem tenir la oportunitat de fer incursions en diferents oficis basics: arts gràfiques, fusteria, mecànica, electricitat i delineació mecànica o de la construcció.  Era una formació eminentment practica i orientada a trobar feina el més aviat possible en sortir de l’escola als 16 anys i guanyar-te la vida.

I així funcionava. Dels oficis esmentats el que més em va atraure fou el de dibuixant de la construcció, plànols de cases, arquitectura, càlculs bàsics d’obres convencionals. No cal dir que eren plans d’estudis antiquats, amb assignatures que, ara en recordar-les em semblen ben pintoresques, començant pel seu propi nom, com per exemple: Estereotomía de la piedra y de la madera. Però era el pa que s’hi donava, assignatures que ja no es corresponien amb com es construïa, professors grans, fatigats, que ja feia anys que s’haurien d’haver jubilat.

He fet doncs moltes coses, però com em recorda sovint un bon amic, tu Nèstor ets delineant. Una ocupació avui pràcticament extingida, però que a mi m’ha servit com a porta d’entrada d’accés per a moltes d’altres activitats interessants i atractives.

En el seu inici em va permetre treballar en despatxos d’arquitectes, aleshores estudis poblats de “delineants” categoritzats (calquista, projectista…), així com aparelladors, arquitectes…; el més notable per a mi fou el de Francesc Mitjans on vaig aprendre molt de l’ofici i del context, un arquitecte que acabava de realitzar el projecte del Camp Nou del Barça, i qui tingué un paper notable a la ciutat amb edificis singulars i amb caràcter propi, com el gratacels de Diagonal cantonada Balmes on s’hi hostatjà el Banc Atlàntic i altres edificis d’habitatges i representatius a la part alta de la ciutat.

No cal fer la descripció minuciosa dels diferents arquitectes amb qui vaig treballar, inclús a Eivissa l’estiu del 1966 ,vaig estar dibuixant per l’arquitecte Germà Rodríguez Arias membre que fou del GATCPAC, i que en tornar de l’exili es retira discretament a Eivissa on tenia un despatx i va fer uns quants projectes.

La delineació em portà a interessar-me per l’arquitectura, la decoració i l’interiorisme; de l’arquitectura a l’urbanisme i d’aquest al paisatgisme, la geografia urbana i el medi natural.

En cada un d’aquests àmbits citats en dues línies, vaig tenir la sort de que s’ajuntessin el coneixement de professionals que em serviren de referent, de model, que exerciren sobre mi el seu mestratge i de persones que cregueren en les meves possibilitats més que no pas jo mateix.

Aquesta aliança al tenir d’aplicar-me des del primer moment en projectes i feines concretes i fer-ho amb persones i equips amb els que aprenia a diari, m’ajudà a estar present en camps tant diversos i engrescadors, ni que fos d’una manera discreta i secundaria.

I la base de delineant, en fou l’obrellaunes.