«.

Exposició de dibuixos i gravats de Nèstor Pellicer i Juan Rancaño

al Centre Cultural Santa Eulàlia, plaça Maria Artigal s/n de l’Hospitalet del Llobregat

(a prop de l’estació de metro de la Línia 1 de Santa Eulàlia).

Del 9 d’octubre de 2025 a les 19 H, fins el dia 25

AIXÒ NO SÓN PEIXOS!

René Magritte va pintar una pipa i va titular el seu quadre “Això no és una pipa”. Volia subratllar que la representació d’un objecte no és l’objecte mateix, cosa que en aparença és obvia però a la pràctica pictòrica no ho és tant. De la mateixa manera nosaltres diem: Això no són peixos!

Coneixem representacions de peixos des del paleolític. Des que som nens, les seves imatges ens envolten per tot arreu. Peixos de totes les mides i colors, de peluix, de mar i d’aigua dolça, dels que mengem i dels que ens podrien menjar, peixos abissals amb formes monstruoses i peixos voladors….

Són part del nostre hàbitat i del nostre imaginari, estan presents a la natura i a la cultura, als nostres somnis, a l’art i l’artesania, són protagonistes de grans obres literàries, de contes i de llegendes. En fi, ens els trobem fins i tot al plat.

Deambular sense rumb pels departaments d’uns grans magatzems absort en els objectes que se’ns ofereixen a la vista, embolicat en una llum i una música relaxants, sentir com el temps s’atura mentre ens movem amb una sensació d’estar flotant pot arribar a fer-nos comprendre que som com a peixos que neden en una altra peixera sense ni tan sols imaginar el que és.

Tot i que tal com està el món pot semblar una frivolitat entretenir-se davant d’un paper, una planxa de fusta o linòleum, o una pedra litogràfica gargotejant peixos, la nostra feina ens ha permès aferrar-nos-hi com a salvavides enmig d’aquest mar turmentat per salvar-nos del naufragi.

¡ ESTO NO SON PECES !

René Magritte pintó una pipa y tituló su cuadro “Esto no es una pipa”. Quería subrayar que la representación de un objeto no es el objeto mismo, algo que en apariencia es obvio, pero en la práctica pictórica no lo es tanto. De la misma manera nosotros decimos: ¡Esto no son peces!

Conocemos representaciones de peces desde el paleolítico. Desde que somos niños sus imágenes nos rodean por todas partes. Peces de todos los tamaños y colores, De peluche, de mar y de agua dulce, de los que comemos y de los que nos podrían comer, peces abisales con formas monstruosas y peces voladores…. Son parte de nuestro hábitat y de nuestro imaginario, están presentes en la naturaleza y en la cultura, en nuestros sueños, en el arte y la artesanía, son protagonistas de grandes obras literarias, de cuentos y de leyendas. En fin, nos los encontramos hasta en el plato.

Deambular sin rumbo por los departamentos de unos grandes almacenes absorto en los objetos que se nos ofrecen a la vista, envuelto en una luz y una música relajantes, sentir cómo el tiempo se detiene mientras nos movemos con una sensación de estar flotando puede llegar a hacernos comprender que somos como peces que nadan en una enorme pecera sin imaginar siquiera lo que hay al otro lado del cristal.

Pese a que tal y como está el mundo puede parecer una frivolidad entretenerse frente a un papel, una plancha de madera o linóleo, o una piedra litográfica garabateando peces, nuestro trabajo nos ha permitido aferrarnos a ellos como a salvavidas en medio de este mar atormentado para salvarnos del naufragio.