DE MOMENTS i LLAMPECS

Vet aquí un recull i una selecció de fotografies…

Les millors fotografies son aquelles que he tirat sense càmera o sense rodet, o que encara no he revelat ni he tirat cap còpia. 

No em cal imaginar fotografies doncs la realitat que m’envolta observada con un voyeur, com el badoc que soc, m’acondueix a caçar-les com si volgués retenir aquell, aquest instant feliç.

Moltes vegades enquadro amb la mirada i el cervell, sense recursos ni artefactes per fixar allò que veig; el llampec, l’instant caçat, la llum sobre això o allò, el gest d’un passavolant o d’algú observat en la distancia. Es així doncs que persones, núvols, paisatges, ombres, vegetació, objectes, piles, escenaris urbans o arquitectures despullades, els camps de cereals onejant com la mar, descrostonats, grafits a les parets, basteixen un puzle imaginari que pren sentit en la meva clepsa.

Tinc la sort d’estar acompanyat de bons amics fotògrafs, els seus coneixements, la seva professionalitat, el seu treball m’han ajudat a tocar de peus a terra i reconèixer-me com un  afeccionat sense més pretensions. I és així com s’ha de mirar aquest recull de fotografies, com les d’un afeccionat que es sent feliç podent manipular amb tot aquesta sèrie d’aparells i fixar en una i altra fotografia una llampada fugissera que l’ha captivat.  

La fotografia sempre m’ha fascinat, el meu avi amb la càmera de fusta i plaques que encara faig servir alguna vegada, les càmeres ara dites analògiques  amb els seus mecanismes i diferents formats; m’agrada revelar els rodets, la màgia del laboratori, veure pujar la imatge en aquella penombra vermellosa i l’olor dels químics… 

I no cal dir, que malgrat la fascinació per la fotografia analògica, moltes vegades aquest instant fugisser que vull caçar al vol em troba armat d’un mòbil que talment com si d’un revòlver es tractes, em permet desenfundar, disparar i deixar constància d’aquest moment únic. Part de les fotografies d’aquest recull en son el resultat.