GRAFICA MIKSAJO

Exposició a la Sala Lluïsa Franch de les Cotxeres de Sants (Barcelona), febrer de 2022

«Amb els ulls tancats / canya prima i llarga / vincla l’Arc», escric aquest haiku en una de les litografies, que després han trobat continuïtat i context en aquestes tiges que he anat pintant, en faixes verticals de paper, fins a construir un paisatge domèstic i públic, que és una experiència per l’observador, pel visitant que s’hi pot submergir, hi pot passejar, passar-hi a traves, fitar des de qualsevol angle, com molt be s’ha pogut veure i viure en la darrera exposició.

Actualment la meva obra s’expressa en veu vertical, la verticalitat i els traços són els mateixos de l’haiku esmentat: són vincladissos, tenen la duresa i flexibilitat d’una canya de bambú, també d’un jonc, i el fimbrament també és vibració, ones visuals que estan presents en tota aquesta obra actual, tant la que es proposa, com aquella que segueixo desenvolupant sobre paper, en gravat i en litografia.

Ombres, traços, taques, pinzellades, regalims, ratlles, colors, tintes, textures, esbossos…, una miscel·lània gràfica d’abstraccions oníriques que es presenten com una invitació a que l’observador s’hi trobi en un reflex o un rastre que l’esperonin al record o al somni, de coses oblidades o per esdevenir.

També el mirall en el qual es reflecteixen tots els registres visuals, instantanis, únics o repetits que menen la mà, que acondueixen el traç. L’instint que informa taques, traços i colors més enllà i més ençà d’un propòsit. L’art sense artifici, sense intenció, que cadascú pot continuar, com un camí, com un viatge.

Vídeo de l’exposició de Gràfika Miksajo, de Pau Fabregat